Juniperus phoenicea.

En castellà: sabina negral o sabina suave.

La savina comuna, savina negra o savina marítima és una arbre o arbust del gènere Juniperus. És originària de la mediterrània, encara que també es troba a Madeira, les Illes Canàries i l'oest d'Aràbia.

És una planta molt resistent al fred, a la calor, a la sequera (suporta menys de 300 mm anuals) i als sòls pobres o lleugerament salins; per això es troba des del nivell del mar fins als 1400 m.s.n.m. S'hi pot observar a les dunes costaneres, en els sòls volcànics, en els sòls àcids, en els calcaris, a les escletxes de les roques i en els penya-segats. El nom específic, phoenicea, significa roig, encarnat, segurament en referència al color dels fruits.

Pot arribar a ser un arbre de fins a 8 m d'alçada, però normalment apareix amb port arbustiu de fins a 2 m. El tronc és tortuós, amb formes capritxoses, i la seua capçada, en les zones litorals, és deformada per l'acció del vent.

Les fulles juvenils són aciculars i les adultes imbricades, semblants a les fulles d'un xiprer. Normalment és un arbre monoic, però alguns exemplars són dioics (plantes masculines i femenines separades). Les flors masculines dispersen el pol·len al principi de la primavera i les flors femenines es transformen en un gàlbul de color verd al principi. Quan madura es torna de color marró vermellós i llustrós, amb una mitjana de 3 a 8 llavors.

La dispersió de les llavors, té lloc gràcies a la presència d'animals com les raboses o els tords, els quals s'alimenten dels seus fruits (Endozoocoria).