En
castellà: Tejo.
És
un arbre originari d'Europa occidental, central i meridional, el
nord-oest d'Àfrica, el nord d'Iran i el sud-est asiàtic.
És
una conífera que pot arribar a créixer fins els 10 o 20 m i,
excepcionalment 28. Té un troc marró gruixut que pot arribar als 4
m de diàmetre. El seu creixement és lent i pot arribar a viure 4000
anys. Les fulles, lanceolades, primer i de to verd fosc, mesuren
entre 1 i 4 cm de llarg per 2-3 mm d'ample, i s'agrupen espiralment
sobre el peduncle.
És
una planta dioica, encara que ocasionalment monoica, que pot canviar
de sexe segons l'estació. Cada pinya conté una única llavor de 4-7
mm de llarg que s'envolta d'una estructura de color roig que li dóna
forma de baia anomenada aril i que madura 6-9 mesos després de la
pol·linització. La dispersió de les llavors es produeix a través
de les aus que s'alimenten dels seus fruits.
Creix
en ambient humits i frescos, en zones de muntanya, a les ombries, a
partir dels 800 m.s.n.m. aproximadament, segons la latitud. El seu
habitat són boscos mixtos, barrancs, vessants i cingles rocallosos,
indiferent al substrat. Cerca preferentment zones de condensació, al
voltant de les muntanyes, on l'aire humit del mar o l'oceà precipita
per l'acció del relleu.
Una
de les causes de la regressió de l'espècie en el medi natural ha
estat la tala per a l'aprofitament de la seua fusta, així com, els
canvis ambientals que han relegat l'espècie a aquelles zones on
l'ambient ha romàs humit. En alguns llocs, l'arbre ha estat eliminat
pels pastors a causa de la toxicitat per al ramat. La lentitud en el
creixement i la limitada germinació de les seues llavors, tampoc han
ajudat.
Una pena que no se adapten a los lugares secos,para mí es un árbol muy importante y hay que aumentar sus poblaciones ya que hoy en día quedan pocos y en los barrancos y umbrías del mediterráneo hay que conservar los pocos ejemplares que queda.ánimo y espero que se den bien los que estáis plantando.Saludos.
ResponEliminaGracias Luís. A ver si tenemos suerte.
Elimina