Taxus baccata.

En castellà: Tejo.

És un arbre originari d'Europa occidental, central i meridional, el nord-oest d'Àfrica, el nord d'Iran i el sud-est asiàtic.

És una conífera que pot arribar a créixer fins els 10 o 20 m i, excepcionalment 28. Té un troc marró gruixut que pot arribar als 4 m de diàmetre. El seu creixement és lent i pot arribar a viure 4000 anys. Les fulles, lanceolades, primer i de to verd fosc, mesuren entre 1 i 4 cm de llarg per 2-3 mm d'ample, i s'agrupen espiralment sobre el peduncle.

És una planta dioica, encara que ocasionalment monoica, que pot canviar de sexe segons l'estació. Cada pinya conté una única llavor de 4-7 mm de llarg que s'envolta d'una estructura de color roig que li dóna forma de baia anomenada aril i que madura 6-9 mesos després de la pol·linització. La dispersió de les llavors es produeix a través de les aus que s'alimenten dels seus fruits.

Creix en ambient humits i frescos, en zones de muntanya, a les ombries, a partir dels 800 m.s.n.m. aproximadament, segons la latitud. El seu habitat són boscos mixtos, barrancs, vessants i cingles rocallosos, indiferent al substrat. Cerca preferentment zones de condensació, al voltant de les muntanyes, on l'aire humit del mar o l'oceà precipita per l'acció del relleu.

Una de les causes de la regressió de l'espècie en el medi natural ha estat la tala per a l'aprofitament de la seua fusta, així com, els canvis ambientals que han relegat l'espècie a aquelles zones on l'ambient ha romàs humit. En alguns llocs, l'arbre ha estat eliminat pels pastors a causa de la toxicitat per al ramat. La lentitud en el creixement i la limitada germinació de les seues llavors, tampoc han ajudat.




2 comentaris:

  1. Una pena que no se adapten a los lugares secos,para mí es un árbol muy importante y hay que aumentar sus poblaciones ya que hoy en día quedan pocos y en los barrancos y umbrías del mediterráneo hay que conservar los pocos ejemplares que queda.ánimo y espero que se den bien los que estáis plantando.Saludos.

    ResponElimina